El cel despert

 

Contemple el cel despert.

Tot i haver-se cobert de blau l’abisme,

convida a rebutjar les arrogàncies

el record de les llums universals,

que insinua altres ulls en el silenci.

Divise la muntanya davant meu. 

Prenc en la mà un grapat de terra solta.

No desfaig cap muntanya si l’enlaire. 

Durant l’instant abans de tocar terra, 

l’extrem d’allò que puc és somniar

que algú dins de la pols es demanava

quina mà vagarosa l’ha llançat 

contra la inmensitat de quina cosa.